No recordo qui eren aquella vegada els convidats ni com va sortir la conversa. Jo m’asseia, com gairebé sempre, al costat del pare Y., que en cert punt del diàleg va afirmar que era turc. Aquella asseveració em va sobtar. Feia poc m’havia compartit com havia estat de colpidor descobrir, a quaranta anys, que la seva família era secretament armènia.

Si jo m’havia presentat com a català i no pas espanyol a tants seminaristes de l’Àfrica oriental, a alguns dels quals ja els costava prou distingir l’espanyol de l’italià i es pensaven que això de Catalunya era com les tribus del seu país, amb més motiu el pare Y. havia de presentar-se com a armeni davant aquells europeus devots. S’havia criat ortodox, a casa els pares parlaven kurd entre ells i feien escarafalls si jugava amb nens turcs, per molt que aquesta fos la llengua que li havien transmès. Al meu astorament respongué de manera clara i plena de la seva sornegueria, en anglès:

I said I was Turkish, I didn’t say I was a Turk.

En anglès i no pas en el castellà que fèiem servir per comunicar-nos, perquè la distinció existent entre Turkish i Turk (podríem dir allò que posa al DNI i la pertinença a un grup humà) no es pot replicar en les llengües romàniques. Així i tot, en anglès, la creació d’aquestes oposicions és imperfecta (Turk, no té res a veure, morfològicament, amb Spaniard i encara menys Frenchman) i no és aplicable a totes les nacions (com ara Itàlia).

Si el pare Y. era conscient d’aquesta distinció en anglès, ignorada per mi i tanta altra gent que més o menys el xampurregem per aquestes contrades, suposo que es devia al fet que, com acabava d’afirmar, era turc i la seva llengua materna, en tant que aglutinant, es prestava amb facilitat a regularitzar aquestes distincions. La sentència que va pronunciar en anglès, en turc quedaria més o menys així:

Türkiye’liyim dedim, Türküm demedim.

Türkiye’li significa simplement “de Turquia” mentre que no cal traduir Türk. Tot i que les minories ètniques i lingüístiques d’Anatòlia van quedar molt delmades després de la constitució de la República de Turquia el 1923, exceptuant els kurds, la distinció entre aquests dos termes encara és operativa, com va demostrar el pare Y.

Per tant, si mai els catalans ens trobem seguint els passos de Roger de Flor al Natolí i un grup de turcoples ens demana d’on venim, tenim, a l’engròs, dues respostes possibles, amb sengles potencials variacions i combinacions:

Biz Hispanya'lıyız, ama İspanyol değiliz.

Biz Katalonya'lıyız. Biz Katalanız.

És a dir, resumint, que som d’Espanya, però que no som espanyols o bé que som de Catalunya i que som catalans.

I això, com ho diríem en anglès? A diferència de les nacions europees del continent, el món anglosaxó equipara la nació amb la ciutadania en oposició amb l’adscripció ètnica, d’una manera més subtil que el turc. Mentre que l’arrel de Türkiye, Türkiye’li és la del grup ètnic Türk, el gentilici de les nacions sobiranes anglosaxones prové de termes purament geogràfics: Britain, Canada, America, New Zeland, Australia. D’aquesta manera la llengua anglesa supera les dificultats que té en la formació d’aquests gentilicis i amb aquest enginy cadascun d’aquests països amaga l’imperialisme blanc anglosaxó rere el que es presenta com a normalitat. Són British tant els English com els Welsh i els Afro-Caribbean que viuen a Londres i són American tant els Hispanic com els Italian com els White Anglo-Saxon Protestant.

Havent après la lliçó, doncs, vaig somriure al pare Y. i li vaig dir:

So from now on, I am going to say that I am Spanish, but not a Spaniard.

Fixem-nos en la natura adjectiva de Spanish i la substantiva de Spaniard i Catalan, cosa que els dona molta més contundència i una ontologia pròpia. I am a Catalan, va dir Pau Casals a l’ONU, mentre que Tarradellas, havent tornat de l’exili, va exclamar ciutadans de Catalunya. El subtext és ben diferent: la primera obria un discurs que exaltava el passat, mentre que la segona obria un encàrrec de govern ciutadà, inclusiu i mirava cap al futur. En la primera, es dibuixava els catalans com una minoria nacional plena d’atributs, però sotmesa a Espanya. Per contra, l’horitzó integrador de la segona només podia arribar a la plenitud mitjançant el desplegament d’una autonomia real.

Torno al punt de partida, la conversa al convent. Per saber què cal respondre, s’ha d’estar atent a la pregunta, que sol ser d’on ets, where are you from, en turc, nerelisin, que tot i el compactament, significa exactament el mateix que les altres dues. Malgrat les elucubracions exposades fins al moment, si volem palesar la nostra catalanitat a l’interlocutor, continua havent-hi només dues possibilitats, que deixo en anglès i turc:

a) De Catalunya / I am from Catalonia / Katalonya’lıyım.

b) D’Espanya / I am from Spain / Hispanya’lıyım i afegir-hi un matís com ara però soc català / but i am a Catalan/ ama Katalanım.

Si triem la primera opció, que és la preferida dels patriotes nostrats (menys d’uns que es veu que són de cert partit independentista i en una trobada internacional es van presentar dient que eren d’Espanyassa), potser confon l’interlocutor i al final ha d’anar acompanyada d’una nota d’aclariment que es pot tornar en un monòleg llarguíssim de catecisme catalanista.

Respecte de la segona opció, que segurament tampoc ens deslliura d’haver de donar explicacions, potser sembla la més ajustada a la realitat. Quan ens demanen d’on venim, el que ens pregunten és pel país, per l’estat sobirà, cosa que Catalunya no és. Més o menys tothom sap on és Espanya i, una vegada situat l’interlocutor al mapamundi, podem procedir als detalls.

Així i tot, malgrat l’aparent neutralitat d’aquesta segona opció, en una Europa cada vegada més amant dels nacionalismes ètnics, aquesta resposta, pronunciada avui, porta implícita una catalanitat excloent. Sí, és cert que en la definició legal vigent de català s’aigualeix el que ens defineix com a poble i que un desdoblament del tipus Türkiye’li/Türk potser ajudaria a preservar-la, però forçar aquest canvi implicaria erigir un mur insalvable entre qui hi ha a dins i a fora de la comunitat que només ens podria perjudicar. En el fons, si els anglosaxons i els turcs es poden permetre aquestes distincions és perquè són nacions imperials. Torno als britànics: hi ha English, Welsh i Afro-Caribbean, però tots són British i tenen com a llengua comuna l’anglès, igual que el pare Y., tot i que no era Turkish, la llengua que va rebre a casa fou el turc, com altres turcs que he conegut d’origen grec, zaza o kurd.

En conseqüència, si apliquem aquesta distinció a Catalunya, sense uns mecanismes que converteixin tothom en català (és a dir, que s’expressi almenys en la meitat d’interaccions en català i se senti identificat amb els nostres símbols, siguin quins siguin), l’única cosa que consolidem és el multiculturalisme sota el paraigua imperial espanyol, com ja es comença a perfilar i a observar en els estudis sociològics més recents (em refereixo en les tendències polítiques i els usos lingüístics de les franges d’edat amb més immigració, com ara l’EULP).

Cal seguir Tarradellas i, malgrat les desfetes post-2017, lluitar perquè tothom sigui ciutadà de Catalunya, cosa que, com he dit, només es pot aconseguir amb una autonomia real, és a dir, la independència. Això significa crear aquests ciutadans, que per començar només en tenen els estats sobirans, i que només es poden formar, com han fet tots els països europeus, fent que la llengua del país sigui l’única llengua oficial, d’escolarització i d’identificació. Fora bilingüismes discursius i legals, fora això que uns immigrants tinguin més drets que uns altres. El futur no es pot preveure i poc s’imaginaven com anirien les coses quan es va aprovar la Llei de Normalització Lingüística, però una cosa serà sempre certa: la llengua de Catalunya és el català i, per tant, aquesta ha de ser l’única llengua oficial. La defensa d’aquest programa, si no és massa tard, és el primer pas cap a la sobirania mental. Després ja vindrà tota la resta, que la Història és lenta. Mentrestant diem, com jo deia abans d’aquella conversa del pare Y.:

I am from Catalonia.

(I així acabo aquesta sèrie de tres articles sobre Catalunya.)

La síntesi de Foix no és insòlita en la seva generació a escala europea, la del primer terç del XX, que va trobar en el feixisme italià l’expressió més diàfana d’aquesta fusió del nou i el vell en el seu ordre simbòlic. El feixisme tingué molt d’estètic, de la mateixa manera que Neró va deixar cremar Roma per embellir-la. Potser fora més just llegir-lo com un Risorgimento renovat i extrem que maldava per incorporar la massa (tal com la definiria Ortega y Gasset) a l’esquema ideal de la nació italiana ressorgida. I si aquesta lectura és possible, és perquè aquesta Renaixença a la italiana fou una revolta impotent de l’antigor contra la modernitat. Una modernitat cada cop més veloç a la qual els temps antics només van arribar a plantar-li al cul els símbols com si fossin adhesius.

I qui diu Itàlia, diu qualsevol país europeu al començament de l’era dels imperis o Belle Époque. Només dos exemples: llegiu els articles programàtics del Diari Català de Valentí Almirall de 1879 i, si podeu, les presentacions dels ginys moderns als diaris d’Eliézer Ben-Yehudà (1884-1914), el renovador de la llengua hebrea, en què el progrés més innovador és designat per les mateixes paraules que els israelites feien servir al Sinaí.

En tot cas, després de la guerra mundial, va quedar clar a les grans potències que unir el vell i el nou de manera orgiàstica i a escala col·lectiva havia estat un error i que era millor confiar aquestes barreges al particular. És a dir, a la poesia (Foix va escriure el poema citat el 1947) i a les minúcies quotidianes. Per molt que el temperament de cadascú s’inclini pel vell o el nou, tots reeditem aquesta fusió, per exemple, cada vegada que mirem una recepta al mòbil tot escalfant l’oli en una paella.

Tanmateix, tot indica que el nostre món novell es dirigeix cap a un feixisme renovat i a la política hi torna a haver exaltats del nou i alhora enamorats del vell. I així és com es desperten els fantasmes, parafrasejant el que Gerschom Scholem escrivia a Rosenzweig amb relació a la recuperació de la llengua hebrea a Palestina. Com il Duce despertà el d’August o més aviat el de Marc Antoni, els d’ara en despertaran de tirans més recents, però tant els és, atès que es pensen de veritat això que les campanes no repicaran mai per ells.

Que no se’m malinterpreti. No tinc res en contra de les fusions del nou i el vell si són mesurades i a petita escala. De fet, aquest blog és bàsicament això. No tinc res en contra de recuperar les espardenyes si són ecològiques i fresques a l’estiu. Ara, fer bandera del passat medieval o grecollatí, que eren dues civilitzacions diferents de la nostra i que hem recuperat gràcies a la història i la filologia, és cringe. És exaltar els rebesavis en comptes d’estimar els avis. I és, també, cloure’s en la tradició cultural que hom suposa pròpia, com tancar-se a casa.

Potser perquè aquest és el vent que bufa, a TV3 prolifera la reivindicació de la cuina i la llengua catalana. Però el preu que Catalunya pot arribar a pagar per l’encarcarament és alt: mentre que si Espanya es clou en si mateixa, podrà reivindicar un invertebrat espai hispànic amb un potencial econòmic i demogràfic incalculable, els catalans de seguida topem amb els testaments del rei En Jaume.

Així doncs, sense deixar de mirar el passat, d’escoltar-lo mentre el que encara és viu ens parla a la vora del foc, si no volem asfixiar-nos com a nació i aspirem a continuar essent oberts com la mar, caldria capgirar la màxima foixiana i transportar-la del temps a l’espai. Direm: m’exalta l’estranger i m’enamora el català. Cloure’s en suposades tradicions és ignorar la pulsió universalista de Catalunya, en l’obertura que ens ha mantingut forts. El catalanisme, tot i els flaires carlins, fou articulat per primera vegada per un progressista com era Valentí Almirall, mentre que el nacionalisme basc, per fer una comparació, per un carlí com era Sabin Arana.

Atès aquest cosmopolitisme català, em sorprèn no tenir constància d’aquesta reivindicació de la fusió de l’estranger i el català. Potser perquè tothom es reivindica com original i pur i es tendeixen a amagar les influències estrangeres. I això que el catalanisme, en la seva configuració, va manllevar d’Escòcia i els Estats Units en la política i els modernistes catalans, d’Alemanya i França. Si no m’equivoco, fou Pío Baroja qui digué, a propòsit de la Barcelona modernista, que allò semblava una ciutat nòrdica trasplantada a la Mediterrània i que, de catalana, no ho era gens. Van ser d’un París que redescobria aquest mar, d’on haver d’arribar els aires perquè l’elit barcelonina redescobrís la salabror per mitjà del noucentisme. En la música, em sembla que Verdi, italià, i caldria pensar d’un temperament més pròxim al català, va ser més popular a Madrid, mentre que Barcelona s’estimava més un Wagner, que fou una influència decisiva en Enric Morera, segons que tinc entès.

I l’estranger va correspondre. Stravinsky escriví la famosa sardana i Thomas Mann en lloà el ball a través de Claudia Chauchat en La muntanya màgica, del qual contraposà precisament la joia i obertura a la clausura mística de l’Escorial. Hi ha hagut exemples més recents (el profètic the future will be Catalan or Taliban), però la consolidació d’un ordre internacional estandarditzat en mapes i estats nació han complicat les coses: quan un estranger agafa un mapa, assenyala Monistrol de Montserrat i diu que ha vingut a Espanya de vacances o a viure-hi, què hi ha de dir un català davant l’autoritat de la cartografia? Què hi ha de dir, a més, quan s’han consolidat l’estat espanyol i el seu marc mental i s’ha aigualit el significat de l’autonomia (“llibertat de fer servir les pròpies lleis”, “independència”, segons A Greek-English Lexicon de Liddell-Scott)?

Però no tot és exactament culpa de la història ni és tot nostàlgia. De la mateixa manera que, per temperament, alguns s’estimen més el nou que el vell i a l’inrevés, els qui s’estimen l’estranger no solen ser uns enamorats del català, que se’ls fa una cosa extremadament localista. Sol esdevenir-se, a més, pels processos històrics a què he fet referència al paràgraf anterior i la situació psicològica que descrivia al darrer article, que aquest amor per l’estranger, el diàleg entre iguals, s’esdevé en castellà (mireu Rosalia) i, massa sovint, oblidant-se de Catalunya. Abans de la guerra, Catalunya sortia al món o bé sola o a través de França (mireu Picasso), una connexió que no s’ha sabut restaurar i ens ha abocat a convertir-nos a una regió espanyola més. Altre cop he de citar a Baroja, que deia que Catalunya, abans de ser independent, seria culturalment francesa.

Si ens exaltés l’estranger i ens enamorés el català, no hauríem oblidat el significat de l’autonomia i, en general, ens explicaríem millor a nosaltres mateixos davant el món. Les nostres universitats superarien les teories sociològiques que han estat creades per altres tradicions intel·lectuals a partir dels exemples d’altres països i les refarien en òptica catalana. A l’institut, no hauríem aplicat reformes pedagògiques que han acabat arraconant el català sense abans haver-les adaptat a l’escola catalana, en tant que pal de paller de la llengua. Les hauríem acabat aplicant, sí, però després d’una reflexió més profunda d’allò que és estranger i allò que és català.

D’exemples, n’hi ha a cabassos, però segur que, mirant el món, entendríem que ser català va més enllà de parlar la llengua a casa i que, per això, la llengua és en realitat el component no-marcat de la identitat nacional, cosa que la fa universal. Igual que la cultura. I l’estranger, una altra volta, ens correspondria i el dia que, segons Francesc Pujols, als catalans ho tindrem tot pagat, s’acostaria un xic més. I espero que entre el que tindrem tot pagat hi entri el ramen de botifarra.

Però el record individual és amorf. O potser, més que amorf, és una minúscula tessel·la de trencadís d’un mosaic immens i inconcebible per al portador. Per això ha de venir l’historiador i ordenar les peces d’aquesta obra d’art amagada. Ha de procedir amb molta cura, fent ús de la imaginació (com reivindicava el seu mestre entre els mestres Giambattista Vico), però alhora homenatjant Descartes amb el dubte metòdic envers les narratives imperants de cada moment, que són filles bastardes de la desmemòria. M’explico: heu provat mai de convertir un quadre en un conte? La vostra narració inevitablement ometrà aquell detall o l’altre.

Catalunya viu en l’oblit. En l’oblit no d’allò que fórem, sinó de com érem. Les manifestacions són diàries. L’exemple més sonat són els nanos que no saben qui era Franco ni tampoc quan es va acabar la guerra civil. Però la boira de l’oblit arriba més fondo, perquè afirmar que la guerra civil va acabar el 1939 xoca amb la historiografia catalanista sota el franquisme: Jaume Vives i Àngel Carmona, d’ideologies contraposades, l’anomenaven Guerra dels Tres Anys. Guerra civil va ser la de carlins i liberals, però no pas una guerra que es va gestar, en gran part, contra el que era Catalunya i representava per als castellans. Però el record també truca a la porta i el meu avi (al qual el nom li és bastant igual, perquè aquella guerra va enfrontar famílies i veïns també a Catalunya) diria que la guerra no es va acabar el 39, sinó quan ells van voler. La seva esmena és clara: afirmant que la guerra s’acaba el 1939 s’accepta, implícitament, que el que va venir després va ser la pau malgrat les dures condicions en què es va criar. Pau tot i la gana i la misèria, pau tot i la violència contra la classe obrera i les identitats dissidents, pau tot i les violacions i el pillatge, els assassinats extrajudicials i els camps de concentració, pau tot i la División Azul. Catalunya va ser tractada com un país ocupat fins que va ser domada, gràcies a l’acció del trauma. És a dir, de l’oblit. Dels familiars desapareguts dels uns i de la que havia estat la llengua de casa i els llibres dels altres.

Han calgut quatre generacions per poder mirar els anys trenta a la cara i redescobrir la cultura catalana d’abans de la guerra, que era potent, europea i oberta, tant en la branca burgesa com en la de masses. Però era la darrera, sobretot, la que tenia la capacitat d’elevar la gent de la misèria de la fàbrica i el llot dels camps després de ploure.

És per això que m’amoïna que l’hàgim oblidada tant. L’alta cultura no em fa patir: quantes llengües sense estat (amb permís d’Andorra) tenen una infraestructura cultural equiparable a la nostra? La burgesa ha estat la primera a rescabalar-se: va ser el 2012 que Quaderns Crema va editar els Dietaris del polític i propagandista Joan Estelrich, agent de Cambó a la Societat de Nacions (i després en favor del Caudillo). Un any abans, la Vanguardia havia llançat la seva versió en català. Però el Jueves, que va tornar a fer riure a les masses una vegada va ser possible després de la dictadura, d’ençà de llavors no ha deixat de fer-ho en castellà.

I això que, quan fullejo les publicacions populars i satíriques d’abans de la guerra, en especial l’Esquella de la Torratxa, hi veig l’antecessor d’aquesta revista: el traç convençut i desimbolt, l’èmfasi en el grafisme, la llibertat carnavalesca i l’humor picant i a vegades mordaç, la fermesa en les conviccions polítiques, l’anticlericalisme, la seva posició esquerrana… Però que és testimoni d’una cultura de masses que es configurava en català i que adquiria uns hàbits lingüístics que van acabar silenciats per l’oblit. La prova definitiva n’és que el que cridi més l’atenció sigui, no la revista en si mateixa, sinó que absolutament tots els anuncis siguin en un català viu i genuí.

Ara, els hàbits són la plasmació d’una inclinació anterior: algú dirà que el català llavors era més viu que ara, però la contundència de les imatges indica que l’ordre de factors era l’invers. La llengua potser se sentia més al carrer, però el més important és que el català volia viure com a tals i reivindicava el seu lloc. No l’importava molestar i és per això que el traç dels ninots és contundent, perquè crida «som aquí». Tot i el caràcter satíric, els representants i els herois del poble català (el càlid nosaltres a qui s’adreça l’Esquella) en tant que els seus guies morals, sempre apareixen idealitzats com si fossin avis o pares venerables, en la línia de la tradició republicana dels federals que la van fundar el 1872. Té un no sé què familiar que amb l’atomització de la societat es va diluint.

Si tinguéssim memòria, honraríem aquests herois més sovint de manera festiva, en cercaríem de nous i els dedicaríem ninots a la premsa, que dibuixaríem a doble pàgina, a color, tot reivindicant-nos a nosaltres mateixos, en comptes de dedicar-los una vinyeta esquemàtica, que és càustica o mou la llàgrima fàcil. El país ha canviat molt, sí, i també ho ha fet el llenguatge del grafisme arreu del món. Potser l’Esquella no es pot recuperar, però si almenys haguéssim fet els deures, n’hauríem recuperat l’atreviment. És d’aquesta cultura popular de l’únic pou d’on el podem treure, atès que els diners són covards i sempre van calculant: «ara això sí, ara aquí no.»

Ens cal un panteó popular. Ens falten temples, perquè els noms ja els tenim. Potser aquests dies, com que és actualitat, hi afegiríem també Guillem Nivet, el president de la Bressola, per la tasca encomiable que fa la seva escola resistint contra l’imperialisme francès i per haver estat un dels damnificats del Front Nacional. Allà dalt també han oblidat que el català era la llengua corrent del país fins fa dues generacions. Si aquí vam posar una pàtina de correcció lingüística per compensar el trauma, allà l’han posada de senyeres i folklorisme buit. Si tinguéssim una Esquella, recordant-li que pertanyem a la mateixa família, l’hauríem dibuixat al bell mig del número, a doble pàgina, i, destacat, el missatge que ens va enviar: «parleu català sempre, i aquesta és la manera com més ens podeu ajudar.»

Com he dit abans, l’oblit del país es manifesta cada dia, i aquesta n’és una prova, perquè, si recordéssim el nostre atreviment, aquestes paraules sobrarien i, de retruc, potser al Nord, que també és Catalunya, potser recordarien no allò que foren, sinó com eren.